dijous, 1 d’octubre del 2009

ORIENTACIONS PELS PARES I MARES

Aquestes recomanacions no són receptes màgiques. Són orientacions que poden afavorir canvis positius en els vostres fills i filles. Cal tenir present que qualsevol procés necessita temps i constància.
1. Acceptar el fill o filla tal com és, amb els seus defectes i les seves virtuts, reconeixent les capacitats i les limitacions de manera equilibrada. Això no vol dir que es passin per alt els seus errors.
2. Definir normes de conducta i convivència clares tenint en compte quines es poden negociar i quines no.
3. Es necessari establir uns límits clars per afavorir l’ autoestima dels infants:“Es que tu m’ importes”. Però també cal pensar que uns límits massa severs, poden comportar trastorns d’ansietat.
4. No deixar que el fill o filla sempre faci o aconsegueixi immediatament tot el que vol. L’excés de permissivitat es relaciona amb conductes negatives com la impulsivitat, l’agressivitat i la intolerància a la frustració.
5. Donar-li l’oportunitat de triar sempre que es pugui.“ No et posaràs samarreta de màniga curta, sinó de màniga llarga. Tria la vermella o la blava
6. Practicar de manera sincera l’elogi que descriu la conducta. Celebrar els èxits fruits de l’esforç. No cal dir-li que fa bé el que fa malament, però si valorar obertament l’ esforç i les seves capacitats. “Mira que no entones gaire quan cantes, però que bé has pintat aquest dibuix”. I si és amb una mica d’ humor, millor.
7. No ser sobreprotectors i fomentar l’autonomia. Deixar que els fills facin tot allò del que són capaços. I cada vegada són capaços de fer més coses sols si se’ls ensenya. Superar el temor a que el fill o la filla creixi.
8. No assumir personalment els problemes dels fills i filles, sinó orientar-los i ajudar-los perquè els puguin resoldre ells mateixos. Davant d’un problema amb un altre nen o nena abans d’actuar els adults cal que els orientem com el poden resoldre: “ Tu què li diries? I com ho faries?
9. Compartir responsabilitats domèstiques. Comprar el pa, recollir l’habitació, parar taula...
10. Els pares i mares som pares i mares, no amics i col•legues. Si els pares i mares fan d’ amics, qui els hi farà de pares i mares?
11. Invertir temps fent activitats junts. Si els pares i les mares demostren que els agrada compartir vivències amb els fills i filles, es sentiran estimats.
12. Ajudar-los a definir com es senten: Donar nom als sentiments i a les emocions. Diferenciar entre enfadat i trist, preocupat...
13. Explicar com ens sentim, els pares i les mares, de manera que l’ infant es torni més receptiu. Estic disgustada, estic preocupat, estic trist...perquè a la feina tenim problemes i avui no tinc ganes de jugar.
14. Tenir present que els pares i les mares som models emocionals. Per exemple, si els pares i les mares són optimistes els nens i les nenes també tindran aquest sentiment com a base del seu pensament i de la seva actuació.
15. Donar exemple d’autocontrol, trobant la manera d’expressar-se sense fer mal. Ajudar-los a autocontrolar-se.
16. Dir-los en veu alta que els i les estimem.
17. Esforçar-se per entendre el punt de vista dels fills i filles i perquè puguin entendre el nostre. Diàleg: Escoltar-los, pensar i parlar.
18. Estimular el mateix model d’expressió afectiva tant per els nens com per les nenes. Tant els nens com les nenes necessiten petons, abraçades, mimos...
19. No evitar els conflictes, ja que formen part de l’ aprenentatge i així aprendran a resoldre’s.
20. En tot conflicte s’haurien de practicar aquests quatre punts:
. Calmar al nen o nena. Calmar-se tots i totes
. Parlar dels sentiments de totes les parts
. Buscar moltes solucions
. Decidir quina és la millor solució.

* Aquestes idees s'han extret del llibre: Carpena, Anna (2001). Educació socioemocional a Primària. Vic, Editorial Eumo